La pasta de Sumoll

La pasta de Sumoll

Diapositiva 1

Aquest any l’estiu ha passat a millor vida. Igual que amb la roba, els nostres gustos gastronòmics estiuencs ens inclinen cap a plats lleugers que comencen a quedar relegats a un segon pla quan l’ambient deixa de ser calorós. I també afecta la nostra inclinació a la reclusió. La tardor té aquestes coses.

Captivat per aquesta malenconia existencialista d’un dissabte pre tardor, més per l’enyorança de l’estiu i haver d’esperar tot un any per tornar-lo a gaudir, m’adono que no he decidit l’àpat del dia. Estava navegant per una web de cites de personatges il·lustres i llegeixo una coneguda frase de Luciano Pavarotti en què manifestava: “una de les millors coses de la vida és que hem d’interrompre regularment qualsevol tasca i concentrar la nostra atenció en el menjar”. Com si d’una associació d’idees es tractés, immediatament identifico el contingut de la frase amb l’origen italià del malaguanyat tenor i decideixo que avui menjaré pasta.

Però també em ve de gust allunyar-me una mica de Barcelona, visitar algun lloc i completar aquesta escapada amb un bon àpat. Vaig recordar que feia pocs dies un bon amic amant de la gastronomia em va comentar que al restaurant Sumoll s’havien incorporat a la carta diversos plats de pasta que rendeixen un interessant homenatge a la gastronomia italiana i em va semblar que justificaven els quilòmetres que havia de fer.

La Granada, a escassos cinc quilòmetres de Vilafranca del Penedès, és la població en què es troba aquest restaurant. Per decidir quina activitat faré, entro a la web de enoturisme del Penedès i consulto llocs interessants per visitar. Diverses opcions són les que es proposen i, entre elles, m’inclino per un monestir que em resulta sorprenent: el monestir budista Sakya Tashi Ling , del que en un altre post us comentaré les meves impressions.

Bé, vaig pensar, són poc més de les deu del matí i sense l’intens trànsit estiuenc a menys de 40 minuts arribaré al monestir, segurament cap a les onze. Després de la visita al monestir budista, recorro els 20 quilòmetres de distància fins al restaurant Sumoll i aparco el meu cotxe en l’ampli pàrquing del restaurant.

Prèviament havia fet reserva de taula i quan em sento, examino els plats de pasta amb els que estic ocupat mentalment tot el dia. Les opcions em sorprenen: Espagueti a la bolonyesa, Linguine amb pollastre a l’estil oriental, Lasanya de ricotta, Fusilli amb bolets silvestres, Tortellini a la Piemontesa, Angelotto amb gambes i ruca, Lasanya Clàssica, Crep d’albergínia i provolone, i Bucattini a la Gorgonzola. Evidentment, dubto el plat de demanar i finalment em decideixo pel fusilli i el Steak tàrtar especial Sumoll. Completo l’àpat amb una Broqueta de fruita amb fondue de xocolata com a postres.

La meva reflexió existencial del matí va passar a millor vida una vegada vaig sortir de Sumoll, el dia havia resultat rodó i mentre tornava cap a Barcelona vaig començar a pensar en la següent escapada a la zona i l’homenatge gastronòmic posterior.

Bona raó tenia quan Luiciano Pavarotti sostenia que hem d’interrompre qualsevol activitat per concentrar-nos en el menjar. Tuti per la pasta!

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: