En el melic del Gòtic

En el melic del Gòtic

 

 

Vagarejant pel gòtic de Barcelona o practicant shopping als múltiples comerços de la zona, sempre és recomanable girar full. Passejar o anar de compres és un “exercici intens” i com bé deia el malaguanyat Luciano Pavarotti: “Una de les millors coses de la vida és que hem d’interrompre regularment qualsevol tasca i concentrar la nostra atenció en el menjar”.

Sense desviar-nos molt del lloc del gòtic en el qual ens trobem, en el número set del carrer Montsió, tenim citació obligada en la braseria Melic del Gòtic, ubicada en un lloc amb molta història que ocupa els últims vestigis del convent de Montsió del segle XV, de l’ordre de les monges dominiques. Formaven part de l’ala sud de l’edifici i els seus habitacles inicialment estaven destinats a cel·les de penitència, que posteriorment es van utilitzar com a bodega de vins.

Entrarem en l’estret espai típic medieval i d’aspecte rústic on la pedra és omnipresent. Tot seguit, la barreja d’aromes en el que destaca el de brases, incentivaran la nostra gana, que serà sadollada amb qualsevol dels plats de carn a la brasa, amanida o pasta que tenim a la nostra disposició.

Mentre els degustem, parlem una mica de la història dels convents i convinguem que des d’un punt de vista religiós, les seves bodegues no eren l’espai més espiritual, però sí un lloc de culte al vi que transmetien als compradors el missals i espirituals que podien arribar a ser els seus brous. En aquells temps, el vi i el pa formaven el binomi per excel·lència de l’alimentació i el seu consum s’estenia entre tots els estaments socials.

Un salt de dos segles d’oracions i activitats monàstiques ens traslladen a la invasió francesa, que va acabar amb la seu de la congregació i el convent es va convertir en magatzem de les obres d’art espoliades per les tropes.

Una vegada que els francesos van ser derrotats, cap a 1830 i amb un altre conflicte bèl·lic pel mig, aquesta vegada les guerres carlistes, es va utilitzar com a caserna. Per sufragar les despeses de manteniment, la milícia nacional va decidir obrir una sala de ball que va aconseguir molt èxit i que poc temps després es va habilitar com a teatre.

Junt amb la Societat Dramàtica d’Aficionats, una organització de ciutadans liberals armats de l’època i la iniciativa de Manuel Gibert es constitueix en 1837 el Teatre Montsió, primera expressió del que actualment és El Liceu i la primera òpera del qual va sonar al compàs de la Norma de Bellini.

El Liceu es va fer gran i la falta d’espai va motivar el seu trasllat a La Rambla, establint-se a l’antic convent dels Trinitaris, lloc que ocupa en l’actualitat.

Uns bons plats cuinats a la brasa, vi i espiritualitat, ens faran sentir els càntics de les monges i les operes que van sonar als murs del convent, tenint present que segons compta la llegenda, cada vegada que es desprèn un tros de pedra del convent de Montsió, l’esperit bondadós d’aquella comunitat s’apareix al local.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: