Una calorosa nit d’estiu a Collage

Una calorosa nit d’estiu a Collage

collage gin

Recordo una nit d’agost en què el rellotge marcava les 22h i el termòmetre rondava gairebé els 30 º. Barcelona estava deserta i començava em a pujar per les parets. Prou! Va dir el meu jo interior. Encara que demà siguis de les afortunades que arribarà a l’oficina i no hi haurà ningú més que el noi de seguretat que controla les entrades i sortides, aquesta nit et mereixes una copa de vi blanc, un gintònic o un còctel, el que més et vingui de gust. Que fàcil és auto convèncer-se, oi?.

Vaig anar cap a la meva habitació, vaig encendre la llum d’ambient i unes espelmes. El fil musical que sonava era la veu angelical d’Andrea Motis, concretament Lousiana Fairy Tale. Alhora, vaig trucar al meu millor amic. Em venia tant de gust que em “toqués l’aire” que el vaig convèncer ràpid quan li vaig dir que convidava jo.

Al cap de trenta minuts, ell és pitjor que una noia per canviar-se, em va venir a buscar i ens vam dirigir al Restaurant Collage. La terrassa és perfecta per a aquestes nits tranquil·les, en què una bona conversa és la millor aliada mentre assaboreixes el combinat perfecte fet amb molta cura. Que, dit sigui de passada, compten amb una extensa i desitjable carta de combinats Premium: vodka, ginebra i whisky.

Quan vam arribar, semblava que el destí ens tenia preparada l’única taula que quedava a la terrassa. La meva preferida, per a dues persones a la part lateral . Una espelmeta i unes flors provençals adornaven la taula. Ens vam asseure i de seguida va venir el cambrer.

– Bona nit nois . Què desitgen prendre?

– Un gintònic de Hendricks amb maduixes, si us plau – li vaig dir.

– Per a vostè?

– Mmmmmmmmm, què em demano? no ho sé … vostè què em recomana? – I quan van passar menys de 10 segons entre rialles – és igual, posi-me’n una caipirinha.

– Perfecte, ara mateix els hi serveixo .

– Gràcies! – Vam dir tots dos a la vegada

Mentre esperàvem, una pau envaïa el nostre cos. En aquell moment era igual si demà havíem de treballar, estàvem gaudint tant del lloc i de la companyia que no importava. Al cap d’uns cinc minuts vam veure acostar-se el cambrer amb la meva copa i la caipirinha.

– Oh! Gràcies , m’encanten que les maduixes… tinguin… mmmmm… com dir-ho?… sí, això… el paper protagonista!

– Recordo que la setmana passada vostè va venir amb un grup d’amigues i em va demanar que li afegís més maduixes, m’he assegurat la jugada -va dir el cambrer amb simpatia

Alhora, el meu amic ja estava provant la caipirinha i va dir:

– Està molt bona. No en tots els llocs la serveixen amb palleta, un encert.

I abans que pogués acabar la frase, el cambrer va afegir :

– Així que un expert en caipirinhes, eh ? Ja sap, beure sense palleta no és el mateix. A dalt quedaria tota la cachaça sense diluir i tindria un gust bastant fort.

– No ho hauria dit millor – va contestar.

– Bé nois, gaudeixin de les copes . Aprofito per dir-los que de dilluns a divendres organitzem un afterwork en què podeu demanar combinats a preus molt ajustats.

– Vaja! Una oferta més que desitjable – vaig dir .

Els meus ulls es van trobar amb els del meu amic i els dos sabíem el que estava pensant l’altre. Ja són molts anys d’amistat, vaig pensar .

– Sí , Raquel . El que estàs pensant . Demà et recullo al sortir de la feina i venim a provar-los.

– Em sembla més que fantàstic .

I així va seguir la nostra vetllada, entre xafarderies i més xafarderies. Rient, somiant i assaborint la barreja perfecta entre la ginebra, la tònica i el toc de les maduixes que li donaven una aroma i un sabor ideal que rematava la beguda.

By Raquel, apassionada de Collage

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: