Hamburguesa de foie fresc, sí vull

Hamburguesa de foie fresc, sí vull

Hamburguesa-foie collage

Vaig decidir donar-me un homenatge a Collage i quan vaig llegir l’apartat d’hamburgueses a la brasa només van ser bones notícies per al meu estómac. Arribava el moment de decidir -ja estem, com sempre, amb els dubtes, quina em demano?- Entre l’hamburguesa de vedella, foie fresc i poma Golden o l’hamburguesa amb secreti ibèric, ceba, pernil d’enceball i formatge manxec. Una dura decisió i no només perquè sigui una indecisa a l’hora d’escollir la millor opció culinària -que ho sóc-, sinó que totes les meves amigues estaven igual que jo. Li preguntem al cambrer -un noi molt maco, per cert- i clar, què ens dirà? Que les dues estan ben bones. Doncs escolta, em llanço a la piscina i em demano la de foie fresc i poma.

– “Bé noies, què posem de guarnició?”, ens pregunta el cambrer ja esmentat.

Mongetes amb all i julivert, tomàquets al forn, patata al caliu, escalivada o carxofes. D’acord, segon dilema de la nit, els segons del rellotge van avançant i … ¡Patata al caliu!, dic gairebé sense pensar.

– “Perfecte, desitja alguna salsa d’acompanyament?”.

Allioli, chimichurri, barbacoa, salsa de bolets, salsa de formatge blau o salsa de pebre verd. Ho confesso, la meva boca era gairebé aigua i encara no la tenia al plat. Així que ja posats en el tema em demano allioli, total després m’anava a casa perquè l’endemà treballava.

Al cap d’uns minuts -els suficients perquè no es fes llarga l’espera- vam veure com s’acostaven els cambrers amb els plats tapats amb una tapa, d’aquestes rodones i antigues que se serveixen en els banquets, per conservar la sorpresa i mantenir  l’aliment calent. El cambrer ens la va servir, va aixecar la tapa i … voilà! ens va presentar l’hamburguesa. Totes ens vam mirar sorpreses per la presentació i un gran somriure es dibuixava en la nostra cara, ens sentíem com si estiguéssim en una petita cort al carrer Calvet. Segons més tard, va ser el torn de les guarnicions presentades en uns plats de carbó de forma rectangular.

I, per fi, quan totes teníem el nostre plat, va arribar el gran moment. El més esperat de la nit, el primer mos. I no va defraudar, un sabor més que temptador per la combinació de sabors, es barrejava en la meva boca la vedella amb el foie i la poma, un plaer suprem per al paladar. I entre mos i mos, la patata al caliu feta a la brasa amb sal gruixuda era la combinació perfecta per a l’hamburguesa gourmet. Ah! I m’oblidava, tot això maridat amb el millor vi blanc fet per ells mateixos era la guinda que li faltava al pastís. Repeteixo segur, fins i tot amb els ulls tancats.

Raquel Rabadán, periodista

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: