Picasso, absenta i Els 4 Gats

Picasso, absenta i Els 4 Gats

Picasso. El bebedor de absenta

A finals del segle XVIII es va començar a destil·lar l’absenta, una beguda mítica, prohibida, addictiva i amb efectes al·lucinògens que sempre ha estat a prop dels artistes i ha tingut la capacitat d’inspirar moltes de les seves obres.

Fabricada a partir d’un destil·lat d’herbes d’absenta, anís i ruda, en el seu origen se li atribuïen efectes medicinals i a mitjans del segle XIX va ser receptada com antipirètic a les tropes franceses que lluitaven contra Algèria. Un cop acabades les hostilitats i de tornada a França, van seguir consumint-se als bars, popularitzant el seu consum i segons expliquen algunes cròniques, utilitzant els ponts de Montparnase de París com a llocs en els quals posar fi a una vida dominada per les crisis existencials, potser producte de l’elevat consum d’un licor amb alta graduació alcohòlica. Aquí es va iniciar la llegenda de l’al·lucinògena absenta que es va potenciar amb poemes i escrits que enaltien les seves qualitats espirituals, origen de la societat de l’absenta amb els grups artístics i culturals. En aquella època, Degas, Manet, Toulouse-Lautrec, Baudelaire o Rimbaud van deixar testimoni pictòric i escrit de la seva adoració per aquesta beguda i s’especula que Van Gogh es va tallar l’orella sota els efectes d’aquesta beguda. Molts anys més tard Oscar Wilde ens va deixar una de les mítiques frases que representa la influència de l’absenta en aquesta societat creativa: “Després del primer got, un veu les coses com li agradaria que fossin. Després del segon, un veu les coses que no existeixen. Finalment, un acaba veient les coses tal com són, i això és el més horrible que pot passar”.

Però hem de buscar l’associació de l’absenta, Picasso i Els 4 Gats.

El pintor en ple període blau també tenia predilecció pel consum de l’absenta i a Ángel Fernández de Soto com a col·lega de les seves etapes, correries pels bordells i contertulià a Els 4 Gats. Potser influït per la tonalitat verda de la beguda, li va dedicar un retrat que va titular “El bevedor d’absenta” que recorda a la pintura d’El Greco i que va pintar en plena efervescència de la intel·lectualitat i bohèmia que marcaven la pauta d’aquells anys.

L’estigma de la “musa verda” d’aquest quadre va generar àmplia polèmica quan fa tres anys es va subhastar a la casa Christie ‘s de Londres. Es va vendre per 42 milions d’euros i prèviament la venda va passar pels tribunals nord-americans en un litigi que va durar set anys i va sentenciar la propietat real del quadre.

Fades, muses, inspiració, misteri… l’absenta, segueix sent una beguda que quan es consumeix, irremeiablement ens transporta al París de les llums i les ombres de finals del segle XIX. Serà la fada verda?

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: