El convent de Montsió, un lloc de mites i llegendes

El convent de Montsió, un lloc de mites i llegendes

convent de Montisó

Els barcelonins, quan reben visites i com un dels llocs destacats de la ciutat, els porten a passejar i conèixer el barri Gòtic. Aquest escenari, ple de palaus, convents, esglésies i multitud de carrers estrets, ha inspirat a molts escriptors que han ambientat múltiples passatges en els seus llibres o han estat l’eix de la narració, com el cas del llibre La Catedral del Mar d’Idelfonso Falcones.

El Gòtic és un espai molt peculiar, ben conservat, concentra bellesa i convida els mites i llegendes. Aquest barri que era la ciutat de Barcelona quan estava tancada per una muralla, va arribar a posseir una de les taxes més altes de densitat de població per metre quadrat del món. Un lloc propici per al misteri, ja que entre altres coses, la ciutat està construïda sobre les restes d’assentaments de les diverses civilitzacions que durant segles van estar instal·lades a la ciutat.

El convent de Montsió constitueix un dels mites del barri, amb un marcat esperit pelegrí de l’ordre de les monges dominiques pel que fa a la ubicació del convent. Les primeres referències situen a l’ordre a les drassanes de la ciutat l’any 1351, i vint anys després es trasllada prop de l’hospital de la Santa Creu. El periple va continuar en 1423 quan aquestes monges es van unir a la comunitat de Santa Anna i es van instal·lar al convent de Montsió, que va mantenir aquesta ubicació durant tres segles. La Guerra de la Independència i altres ocupacions militars posteriors, va comportar un vaivé d’entrades i sortides de les monges fins a l’any 1888, quan un nou canvi les va enviar a la Rambla de Catalunya, on es va traslladar l’església i el claustre. L’última mudança es va efectuar en 1947 i en aquesta ocasió les pedres del convent es van traslladar a Esplugues del Llobregat.

Tant moviment va portar diverses llegendes i una d’elles, apòcrifa, narra les desventures de l’abadessa Margarida, d’origen noble i de la qual es va enamorar un home en una visita que va fer al convent de Montsió. Amb tanta força va sorgir el seu enamorament que va demanar la seva mà al pare de l’abadessa. Aquesta no va poder negar-se a la decisió afirmativa del seu pare i va accedir amb la condició de no entregar-se al seu espòs. L’enamorat no va posar cap objecció, encara que la seva gelosia i insistència per exercir com a marit sempre van estar presents. Margarida va deixar el convent i va exercir les seves responsabilitats com baronessa, fins que l’home va haver de partir a terres llunyanes per combatre pel rei i, afectada per la seva vocació religiosa, va decidir tornar al convent. Però no sabia que aquesta marxa de l’home era un parany i aquest va aparèixer en el convent, aviciat per no haver aconseguit trencar el seu amor a Déu. Amb la frase “ni per a mi ni per al senyor”, li va clavar 10 punyalades que li van ocasionar la mort.

Expliquen les cròniques que durant segles, el fantasma de l’abadessa Margarida vagava al vespre pel convent …

Els murs del restaurant El Melic del Gòtic són els que pertanyien als cellers del convent i no seria estrany que altres llegendes hagin sorgit en aquest espai.

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: