La tornada a l’escola de Collage : excel•lent

La tornada a l’escola de Collage : excel•lent

pasta filo Collage

Una de les coses que més em van agradar de Collage la primera vegada que vaig anar fa ja gairebé un any, va ser la paret pintada d’actors i actrius més mítics de la dècada dels cinquanta i seixanta. He de reconèixer que té alguna cosa a veure – bé, molt, en realitat- amb la meva devoció pel cinema clàssic. Explico això perquè quan vaig tornar a Collage després de l’estiu, em vaig trobar amb el canvi de carta i no podia ser més encertada. No només per la proposta gastronòmica, sinó per l’originalitat en la nomenclatura dels plats. L’apartat d’amanides, o el que ells anomenen “les fresques del barri”, fan un homenatge a les actrius més espectaculars del setè art. Qui pot resistir-se a una amanida Marilyn, Raquel Welch, Sofia Loren, Claudia Cardinale o Brigitte Bardot? Com no podia ser d’una altra manera i després d’haver-me llegit la biografia, un recopilatori de fragments escrits per l’actriu i unes converses reproduïdes per W.J.Weatherby -sense esmentar totes les seves pel.lícules- em vaig demanar l’amanida “Marilyn”. Quin gust tindria aquesta “adorable criatura” com l’anomenava amb tendresa Truman Capote? Doncs bé, consistia en unes broquetes de mozzarella de bococcini amb sopa d’alfàbrega. Espectacular, com ella en Some Like It Hot. De segon, vaig tenir més dubtes per triar. M’agradava absolutament tot, així que vaig decidir seguir de ruta per Itàlia i vaig demanar el “carnaval de Venècia”, escamorzza amb pasta filo amb oli vermell i ceba caramel·litzada. El gust més dens de l’oli vermell i el toc de la ceba li donaven un acabat boníssim a aquest carnaval. I com ja és un habitual en les meves visites a Collage, m’acompanyava una copa de vi blanc.

Si una cosa caracteritza molt positivament a aquest restaurant, és per la justa mesura dels plats, et quedes molt correcte i encara amb forces per festejar amb unes postres. El meu moment preferit. El cambrer em va portar la carta de les postres i els meus ulls no podien creure que els meus pastissets preferits que menjo sempre que viatjo a la capital francesa, estiguessin presents a la nova carta. Els deliciosos macaroons. El meu interior cridava de felicitat, mentre que el meu exterior s’esforçava per guardar les formes. Quan me’ls van portar, presentats exquisidament en una safata amb un assortiment de diferents sabors, em va venir al cap la famosa frase del personatge de Sabrina interpretat per Autrey Hepburn, “París sempre és una bona opció”. No podia estar més d’acord.

I aquest conte encara no s’ha acabat. “Que ve l’home del sac”, “com em pica el nas”, l’amanida “Raquel Welch” o “un llarg recorregut”, són alguns dels plats que, sense cap mena de dubte, he d’experimentar. Així que si us pica la curiositat per saber de què es tracten, ja sabeu què heu de fer: Calvet 16 i ha gaudir amb un dels plaers més preuats de l’ésser humà com és l’art de menjar.

by Raquel

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: